Opinió ─ Les eleccions del passat diumenge han estat marcades clarament
pel debat sobre la sobirania de Catalunya. Hem sentit tant discursos a favor de
la Independència
com en contra, dins i fora de Catalunya. Entre mig de tota aquesta allau
d’opinions però, sembla que el tema de la immersió lingüística ha quedat en
segon terme. M’agradaria pensar que és perquè tant polítics com famílies, s’han
adonat que el coneixement, com a mínim, de dues llengües, sempre serà
enriquidor per una persona. No obstant això, tinc la sensació que només s’ha
quedat en segon pla per deixar el camí lliure a les crítiques contra la futura
Independència de Catalunya.
Malgrat tot, les eleccions han seguit marcades per una visió
negativa i totalment errònia sobre la realitat del nostre país. Per alguns
partits sembla que la paraula “estat propi” comporta posar unes barreres
físiques entre Espanya i Catalunya juntament amb una exclusió de totes aquelles
persones que han immigrat d’alguna comunitat autònoma. Només cal recordar el
vídeo del PPC on es mostrava com canviarien el cognom de les persones que es
diuen “Garcia” en cas d’independitzar-nos.
No perdem la realitat de vista. Tots els partits ─excepte SI,
que ja no té representació al Parlament─ consideraven que, en una hipotètica
Catalunya independent, el castellà havia de seguir convivint amb el català a
les escoles. Defensaven, doncs, la continuïtat del model educatiu actual. Tot i
que l’educació no ha estat el tema central d’aquestes eleccions ─malgrat les
retallades que ha patit...─ els principals partits catalanistes de Catalunya no
aposten per treure el castellà de l’escola ni en una futura i hipotètica ─de
moment─ Catalunya independent. Els partits unionistes però, sembla que veuen aquesta independència com una forma
d’exclusió. Caldria doncs, plantejar-nos qui exclou a qui?
Sigui com sigui, no oblidem que l’educació és un tema central ─o
ho hauria de ser─ a qualsevol país, porti per nom Espanya o porti per nom Catalunya.
I el més important és educar i fer entendre que les separacions polítiques no
comporten ─no almenys en aquest cas─ una separació de persones ni tampoc una
pèrdua de respecte. O és que els catalans no tenim amics, coneguts i familiars
castellans? No permetem que aquesta guerra, muntada només per uns quants que canvien el seu discurs movent-se per interès, ens
faci oblidar allò que és realment important: els drets que se’ns estan
retallant i que faran, que el dia de demà, entenguem que com més puguem aprendre
i saber, millor per tothom, sense exclusions ni prohibicions. Són més les
barreres que ens volen imposar traient-nos el dret d’escolaritzar en català ─no
volem que ens espanyolaritzin!─ i
mostrant-nos una realitat totalment manipulada ─ningú farà fora ni tractarà
malament a cap persona perquè parli castellà─ que no pas el que ens podria
suposar una línia separadora fictícia que ens permeti governar de forma
autònoma el nostre país.
Lídia Raventós, redactora d'EduCa't amb qualitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada