Models educatius - Els sistemes educatius són diferents entre països perquè responen a les necessitats socials d’un determinat territori. Per esser un país emergent i molt disciplinari, ens hem fixat en el model educatiu japonès, que a grans trets es caracteritza per eficàcia, rigidesa i equitat.
Actualment, el sistema educatiu japonès és de 9 anys d’educació obligatòria (6 anys de primària i 3 anys d’educació secundària). A partir d’aquí es pot cursar 3 anys d’educació secundaria superior per accedir als 4 anys de l’educació universitària. Tot i que aquest model és molt semblant als d’Europa, l’evolució d'aquesta situació educativa a Japó ha evolucionat des del final de la II Guerra Mundial, on el país nipó va veure com els seus veïns Xina i Corea evolucionaven i ell es quedava enrere. Tot i això, el govern del país va promoure canvis amb l’objectiu de protegir interesso nacionals i generar canvis en la societat. Per una banda es varen canviar els barems de l’educació obligatòria i les infraestructures, i per l’altre banda, el contingut de l’educació.
El sistema educatiu japonès, llavors, es va posicionar a l’altura de la producció i evolució del país, caracteritzant-se per:
- Control: del número d’alumnes per professor, de les infraestructures educatives, del currículum de cada assignatura i fins i tot de les dimensions de l’aula, que havien de ser iguals per a totes les regions del país.
- Competitivitat: entre els òrgans que controlaven l’educació. També prestigi segons la nota dels exàmens d’accés, basats en les capacitats de cada persona, que inciten a la competència acadèmica entre alumnes i asseguren un alt nivell acadèmic.
- Eficiència: formant els alumnes, de diferents àrees, en funció a les necessitats productives del país.
- Equitat: els estudiants amb millors resultats i més capacitat són els que després poden accedir a les universitats més prestigioses, sense importar la classe social.
Tot i semblar un model eficaç, també té contres. El fet de crear tanta competència entre els alumnes resulta ser negatiu i si a això li afegim que hi ha una sobrecàrrega de continguts resulta menys productiu del que es pensava al principi. Els estudiants amb menys capacitats es veuen desfavorits, ja que no hi ha cap adaptació curricular per a ells.
Necessitem doncs, un model semblant al nipó en època de crisis?
Font: http://www.apebemo.org
Redacció EduCa't amb qualitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada