No caiguem en una dictadura legislativa

Opinió - "El nostre interès és espanyolitzar els catalans". Aquestes set paraules han revolucionat els últims dies de l'actualitat informativa. Primer, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, deixava anar aquesta afirmació en resposta a una pregunta del diputat del PSC, Francesc Vallès. A partir d'aquí, una allau de respostes, rèpliques i declaracions han inundat els mitjans de comunicació.

El ministre assegura que les seves paraules s'estan treien de context i les justifica dient que "la doble identitat no només enforteix i enriqueix, sinó que suposa un element afegit de riquesa cultural". Afegeix a més, que el que vol és que els alumnes catalans "siguin capaços de viure equilibradament l'orgull de ser espanyols i l'orgull de ser catalans". Aquests dies, a més, també hem escoltat tertúlies i debats, alguns dels quals culpaven a Catalunya de no voler parlar i d'imposar la independència.

Tot plegat, dos discursos que donen la volta a la realitat del nostre país. Des de la transició, Catalunya ha intentat fer-se un lloc dins de l'Estat espanyol sense plantejar seriosament la seva independència fins fa poc més d'un mes. La reforma de l'Estatut de Catalunya de 2006 o l'intent de pacte fiscal del President de la Generalitat, Artur Mas, en són dos clars exemples. En ambdues ocasions, així com també amb el debat sobre el català com a llengua vehicular a les escoles, l'estat no ha parat de posar entrebancs perquè Catalunya no pugui avançar.

Amb això però, no només s'amaga darrera paraules que tergiversen la realitat de Catalunya, sinó també sota la legitimitat d'una Constitució que cal entendre que no és intocable. Les lleis neixen amb un perquè, en un moment determinat i sota un context. És important que quan aquest context, aquest perquè o el moment evoluciona, les lleis també ho facin. No vulguem justificar-ho tot sota una nova dictadura legislativa perquè, recordem, en una democràcia, la sobirania recau en el poble. Convindria que aquells a qui la societat −sigui la catalana o la del conjunt de l'estat− ha donat el poder, recordessin que la seva feina és vetllar per les necessitats i les inquietuds del poble, siguin quines siguin i en el moment que sigui.

Lídia Raventós, redactora d'EduCa't amb qualitat!